HISTÒRIA

30 anys de Festival gaudint del bo i millor del folk català

El Festival de la Música Popular i Tradicional Catalana de la Granadella va nàixer l’any 1994 gràcies a l’impuls de Josep Martí Triquell, veí compromès amb la defensa i la recuperació de la cultura popular catalana. Als setanta, Martí Triquell, conegut al poble com a Triquell, ja havia creat amb la seva dona Maria Barbarà i altres veïns del municipi, la Colla Sardanista Emili Pujol. Durant aquells anys hi arribà a haver fins a quatre colles al municipi.

Entre finals dels vuitanta i principis dels noranta, Triquell va liderar l’aparició del Grup Cultural Grallers de la Granadella. Com a membre de l’entitat, i havent copsat l’estat i les necessitats de la música popular i tradicional a Ponent i al país, va començar a cercar recursos per organitzar un cap de setmana d’actuacions culturals i musicals a la Granadella, que permetés apropar aquestes cançons i danses folklòriques al poble i la comarca. La proposta va comptar amb el suport de l’Ajuntament, de la Diputació de Lleida i del Departament de Cultura, a més d’espònsors privats.

La primera edició es va celebrar el 20 i el 21 d’agost de 1994. En aquell moment, a les comarques de Ponent no hi havia cap certamen d’aquestes característiques. Al Pirineu, en canvi, des del 1976, tenia lloc la Trobada d’Acordionistes d’Arsèguel, que servia de referència. L’organitzador també va establir vincles amb el Centre d’Art Tradicional (CAT) de Barcelona. D’aleshores ençà, el Festival de la Música Popular i Tradicional de la Granadella ha tingut lloc el tercer cap de setmana d’agost. El Pla de la Vila n’ha estat l’epicentre, tot i que també s’han fet xerrades i concerts en altres espais, com l’antiga sala del Casino o el Centre Cívic 1 d’Octubre.

A partir de la vuitena edició del festival, l’any 2001, i amb la intermediació de l’Ajuntament, es van sumar a Triquell un grup de persones més joves que, tot i no formaven part inicialment del Grup de Grallers, es van incorporar a l’organització del certamen. A partir de llavors, va començar a comptar amb una major participació de les entitats locals. Aquesta col·laboració es va produir en múltiples formes, entre d’altres, exposicions i activitats complementàries. Una de les que s’ha mantingut amb més salut és la trobada de puntaires de l’Associació de dones El Roure.

El grup Música d’Arrel va rellevar l’impulsor del festival i va continuar aportant noves accions que enriquien la cita musical i cultural. En l’onzena edició, van recuperar la tradicional Cursa de la Cordera, que històricament s’havia disputat a la Granadella en el context de la Festa Major. Per la canalla, es va optar per adaptar l’anomenada Cursa de les Pedretes. El Centre Excursionista Garrigues Altes dinamitza actualment la primera, mentre que l’Associació de Joves coordina la segona. Juntament amb aquestes activitats, també es va sumar al programa la tirada de bitlles. Un any més tard, s’hi va afegir un nou element: la fira de productors de proximitat i d’artesans, que acompanyen les actuacions i activitats del cap de setmana a la plaça.

Al llarg de les últimes 29 edicions, una gran quantitat de referents de la música popular dels Països Catalans han actuat a la Granadella. Entre d’altres, es pot mencionar El Pont d’Arcalís, Les Violines, Al Tall, Maria del Mar Bonet, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, Marina Rosell, Carles Belda, Miquel Gil o Lídia Pujol. El certamen ha consolidat l’estructura, que actualment consta tres jornades, ja que divendres compta amb el tradicional concert d’havaneres.

El 2012, en la 19a edició, l’associació Música d’Arrel va deixar d’organitzar el Festival i va passar a coordinar-lo directament l’Ajuntament. Els canvis i aportacions no han parat tampoc al llarg de l’última dècada. El 2016, per exemple, es va dur a terme un taller amb Celina Farran per recuperar el ball de la “jota de la Granadella”, una activitat que s’ha mantingut i reeditat darrerament, amb el desig d’ampliar el coneixement sobre aquesta peça i la presència de jotes arreu del país. D’igual manera, i com s’havia fet puntualment en altres edicions, també s’han programat actuacions perquè la infància descobreixi i conegui la música popular.

Els primers anys, el Festival de la Música Popular i Tradicional Catalana de la Granadella s’acompanyava d’un lema: Música nostra als quatre vents. En la trentena edició, es podrà continuar fent gran aquesta idea amb nous concerts, danses populars i activitats culturals i esportives.

  Grup de Folk i De Calaix en unes de les actuacions del Festival

TAMBÉ HEM COMPARTIT FESTIVAL AMB...

  Jordi Molina Quintet
  Julivert
  La Portàtil.FM
  Les Anxovetes
  Feliu Ventura i els Aborígens
  Inxa Impro Quintet
  Los Sirgadors
  Tamborinu So Obstinat
  Les Absentes
  Folkatr3s
  Cavall Bernat
  Orquestrina Trama
  La Rondalla dels Ports
  Vents de Riella
  Germà Nergre
  Roba Estesa
  Morena Tradipatxanga
  Ebri Knight
  Llamp Te Frigi
  Els Moix
  Ballugall
  Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries

  Biflats
  L'Espingari
  Cafè d'Alger
  Port Bo
  Riu
  La Terrasseta de Preixens
  Gots de Tuba
  Petita Festa
  Marinada
  Pep Sala
  Pepet i Marieta
  Sense sal
  Ameba
  Voramar
  Riu en So
  Mesclat
  Lo Pardal Roquer
  La Sonsoni
  Boira
  Bufasons
  Xeic!
  Cavall Bernat

  Els Pescadors de l'Escala
  De poetes, cançonetes
  Folkids
  Cobla Contemporània
  El Belda i el Conjunt Badabadoc
  Bauma
  La Taverna
  Lídia Pujol
  Pastorets Rcok + DJ Caganer
  Xarop de Canya
  Majorales de la Nit
  Bramatopin
  Dijous Paella
  Ministrils del Raval
  Maria del Mar Bonet
  La Coixinera
  Sol i Serena
  Miquel Gil
  La Carrau
  De Calaix
  Tapia Eta Laeturia
  La Ruta de les Estrelles

  Cobla Reus Jove
  Electrogralla
  Grup Boira
  Miquel del Roig
  Aires del Montseny
  La Banda d'en Vinaixa
  Solistes de la Costa
  Al Tall
  La Tresca i la Verdesca
  Marcel i la Princiapl de la Nit
  Enre9 Folk
  Els Tranquils
  Cobla 11 de Setembre
  Tocasons
  Cercavins
  El Pont d'Arcalís
  Les Violines
  Cobla Tàrrega
  Jovenívola d'Agramunt
  Cobla Terra Ferma
  Jaume Arnella
  Heura Gaya